Resultados de la búsqueda

Com viuen els infants el confinament · Entrevista a la psicòloga Alba Rosique

Publicado por admin en 17 abril, 2020
| 0

En l’entrada passada, vàrem conversar amb el Dr.Blay perquè ens aportés les recomanacions més imprescindibles per tal de poder evitar el contagi del Corona virus a casa nostra. Aquesta vegada, parlem amb la psicòloga Alba Rosique, especialitzada en teràpia familiar sistemàtica i psicologia perinatal, per tal que ens doni algunes pautes sobre com els infants estan vivint la crisi del COVID-19 i l’aïllament.

 

En línies generals, com hauríem de plantejar aquesta qüestió?

Ens infants tenen molta capacitat d’adaptació, possiblement, a molts, ens està sorprenent el com estan portant i vivint el fet d’estar tancats en un espai durant molts dies seguits. Tot i així, segurament el COM ho viuen en termes generals ve influenciat per diferents factors. Espero poder resoldre alguns dubtes a través de les preguntes.

 

Com afecta l’aïllament social en el nens?

Un infant no té perquè veure’s perjudicat per l’aïllament social directament. Que això li afecti vindrà influenciat per múltiples factors com: l’edat del nen o nena, del espai on viu, dels recursos que té a casa i dels vincles construïts amb les persones que està vivint durant el confinament.

És diferent de si estem parlant d’un infant que té entre 3 i 5 anys, d’un que es troba a primària o si ja està en plena adolescència. En la primera edat els infants, tot i començar a construir relacions d’amistat, encara no són prou sòlides com per trobar-les molt a faltar, per un infant petit casa seva és on es troba la seva família, per tant aquests seran la seva guia. Conforma es van fent més grans, els vincles d’amistat tenen més força, i és per això, que encara que sigui digitalment, seria bo trobar un espai perquè es poguessin seguir comunicant amb els seus amics/amigues amb la mesura que ells i elles volguessin o necessitessin. I per part dels adolescents, es tracta d’una etapa on les amistats són essencials, perquè és a partir del grup d’iguals que comencen a construir la seva identitat, així que a nivell familiar requerirà molta empatia i acompanyament aquestes necessitats, mantenint els límits que la família decideixi.

També dir que si partim de que el infant o adolescent se sent a gust a casa a nivell familiar, que l’espai proporciona seguretat, es nodreix emocionalment i amb aliment, i es tenen recursos digitals, possiblement no es visqui l’aïllament social de forma molt negativa.

I per últim dir que dependrà del temperament de la persona. Ja qui té un temperament tranquil, d’activitats molt calmades, i en canvi ja qui físicament necessita moure’s i estar en contacte amb altres persones fent coses, despertant-li mes neguit que caldrà acompanyar.

Aquest aïllament, tot i que encara perduri un temps, en principi té data de caducitat, i saber que això s’acabarà, possiblement ajuda a portar millor el neguit del aïllament.

 

Viu el confinament d’una manera diferent un fill únic que un nen amb germans? I amb mascota?

Dependrà de cada nen/a i família. Les relacions familiars són complexes, i estar tancats a casa pot despertar moltes emocions desconegudes. És a dir, no podem assegurar ni dir de forma genèrica que un infant amb germans ho portarà millor que un fill únic, perquè dependrà de la qualitat d’aquesta relació entre germans i de la qualitat de la relació amb els pares, mares o cuidador principal. També depèn de l’edat que es porten els germans/es i el tipus de joc que tenen entre ells.

El que si que és possible, és que durant el confinament, sigui un/a fill/a únic/a o hi hagi germans o mascota, descobreixin que hi ha més temps per vincular-se amb els membres de la família que es troben a casa. Inevitablement passen més estona junts per tant més espai per coneixes i interaccionar.

 

Com podem establir rutines estant a casa?

Doncs les rutines que s’estableixin dependrà novament de l’edat dels infants, i de si les mares, pares o cuidador principal treballa o no treballa.

És cert que un ordre al dia a dia acostuma a funcionar perquè proporciona estabilitat. Però també hem de ser conscients que estem a casa, i que aquest horari pot ser més flexible.

Combinar infants, teletreball amb horari semblant al que s’acostuma a fer en condicions normals i les pròpies tasques de cuidar a una família és complex, per tant, un horari per combinar i donar espai a tots aquests moments pot generar ordre, però també permetre espais de calma, de no fer res, de descans durant el dia pot ajudar a portar el horari millor.

 

Pot crear algun perjudici el confinament a llarg termini en el comportament dels infants?

És una pregunta complexa de respondre perquè fins ara no havíem viscut socialment un confinament. El que si que sabem és que dependrà novament de la situació familiar i dels recursos d’aquesta.

El confinament ha despertat i ha posat de manifest les diferències socials que existeixen, sobretot entorn a l’habitatge, les feines i els recursos econòmics d’aquestes. Això fa que la vivència del confinament, segons la família pugui ser molt més estressant i angoixant, i que per tant el seu comportament es vegi més afectat. Tot i així, davant de les dificultats, hi ha famílies molt resilients amb molta capacitat adaptativa i amb recursos a nivell de salut mental que fan que la situació la puguin viure molt bé, en comparació algú que tingui molts més recursos econòmics.

Com adults estem vivint una cosa nova, això significa que és difícil acompanyar a un infant respecte aquest tema sense coneixement previ, per tant, n’estem aprenent tots a la vegada.

Jo recomanaria molta empatia, atenció als infant als seus estats emocionals, oferir espais de joc, i posar en context tot el que passa, és a dir, que la situació és excepcional, per tant és possible que desperti comportaments o emocions excepcionals que cal validar i parlar-ne en la mesura que sigui possible.

 

Com manifesten els infants l’estrès davant d’aquesta situació? Ho fan com els adults?

Dependrà de cada infant, de la seva edat i de com fins ara els adults acompanyaven les emocions d’aquests.

Però aspectes comuns que podem observar és més moviment físic, neguit en el seu cos, també el contrari, molta apatia, cansament i poques ganes de fer res, i estats emocionals canviants. És a dir, observar tristesa, enfadament, inclús pors (en funció de les converses o les circumstàncies que estigui vivint la família).

Pels adults és un altre món, és possible que es manifesti igual que un infant, però porta molt més temps convivint amb les seves emocions i per tant ja havia adquirit recursos per gestionar-ho (més funcionals o menys). El que és possible és que aquests recursos per circumstàncies no siguin del tot funcionals en la situació actual i que necessitin molta més calma interna perquè el nivell de responsabilitat i gestió familiar és més alt. Conviuen tots 24h, sense espais íntims o pocs, amb teletreball, cuidant i a més a més de totes les tasques domèstiques diàries. Aquí cal afegir-hi que hi ha famílies que estan perdent familiars i molts d’ells de forma traumàtica, així que hi ha doble estressos.

En un adult es pot manifestar en forma d’ansietat, dormir poc i malament, pors, molta preocupació, tristesa, incertesa, apatia i poques ganes de fer coses, o pel contrari molta inquietud i no parar de fer coses en tot el dia.

Qualsevol manifestació física o emocional de l’estrès que està vivint la família es bo posar-lo en context, saber que es tracta d’una situació excepcional, que si pensem molt enllà i en un futur incert, l’ansietat i l’angoixa augmenten, per tant, cal anar retornant a l’aquí i ara, en el present que puc fer canvis. I flexibilitzar i anar experimentant sobre el format en el que cada membre de la família se sent escoltat, validat i recolzat en la situació que està vivint.

 

Quin tipus d’activitats recomanes pels infants?

D’activitats ni ha moltes, de fet, des de que va aparèixer el confinament, les xarxes es van convertir en un espai on hi podies trobar moltes activitats per fer, inclús amb excés.

Quan hi ha canvis bruscs, la tendència és omplir el temps per gestionar-ho millor, però quan es donen canvis importants a la vida, encara que siguin temporals, es requereix d’un temps d’adaptació, física i emocionalment. Per tant, omplir-nos d’activitats farà que el canvi es doni, però més tard, és a dir, que siguem conscients del que està passant però més lentament.

Per tant, és bo tenir un llistat de recursos per poder anar fent activitats, però també en la mesura que l’infant i la família pugui o necessiti.

No tots els infants necessiten el mateix, ni a les famílies els hi agrada fer les mateixes coses. Però estar a casa, permet possiblement fer activitats en família que a vegades per temps i per logística familiar és més difícil que es donin en condicions normals.

És un bon moment per fer exercici en família, encara que sigui al menjador de casa, cuinar conjuntament i recollir receptes típiques familiars o experimentar-ne de noves, deixar espais per l’avorriment i així despertar les ganes de fer coses i observar quines ens venen de gust. Si es tracta de fer alguna cosa amb les mans, amb el cos com ballar o amb la veu com cantar. Llegir, contes o llibres als més menuts o que llegeixin sols si són més grans. Passar alguna estona en el món digital, sigui a través de jocs o activitats adaptades a l’edat del infant, i mirar pel·lícules o sèries, buscant els clàssics de tota la vida o descobrint què és el que avui en se’ls hi ofereix als nostres infants.

 

De quina manera podem treure partit del confinament pel que fa als nens? És a dir, per enfortir relacions, conèixer-los millor, etc. Treballar tot allò que el dia a dia no ens permet centrar-nos-hi

Crec que a nivell familiar, si partim d’una família on els lligams són nutritius, és a dir que s’ofereix protecció, carinyo, calma, seguretat i aliment, és un bon moment per prendre consciència de les relacions que hi construïm. I no és que amb famílies on els lligams siguin més complexos això no sigui possible, però possiblement tenen necessitats vitals que requereixen més atenció.

A vegades construïm una família, però passem poc temps amb ella perquè sempre hi ha altres aspectes amb què combinar-ho (feina, escola, activitats extra-escolars,…). I ara a l’espai en el que vius hi has de concentrar moltes d’aquestes coses sense poder-ne sortir a la vegada que us esteu coneixent. Tendim a fer les coses per separat i el confinament ens està portant a fer les coses en bloc.

Des del meu punt de vista professional, tot i que un confinament com aquest pot posar en risc la salut mental de moltes famílies i que ens els pròxims temps és possible que requereixin de molta ajuda i acompanyament, també pot despertar en moltes d’elles recursos propis que no coneixien. Això significa que a nivell familiar ballin conjuntament al ritme de les emocions i vagin adquirint recursos per anar-les acompanyant mentre aquestes canvien. Que passin molt més temps junts i per tant impliqui coneixes més i fer més coses junts. Poder crear un repartiment de tasques més compartit si això és possible perquè a la família hi ha més d’un membre adult, i sobretot per crear un replantejament del què prioritzen a nivell individual i també familiar.

 

Com podem treballar perquè els nens no perdin competències o coneixements en no poder anar a l’escola? El fet que no vagin al col·legi durant tant temps els pot afectar d’alguna manera?

Això dependrà novament de l’edat del infant i de la importància que la família li dona al aprenentatge, tot i així crec que el departament d’educació de la Generalitat de Catalunya ja està donant resposta a com seguir les classes en les diferents escoles i edats dels infants i adolescents de tot Catalunya.

Però per altre banda, crec que és bo mirar-se aquest confinament també com un aprenentatge vital i de recursos personals i vinculars. És dir, estan aprenent a nivell emocional (la situació implica conviure amb les emocions canviants que apareixen al dia a dia), buscar quina resposta donar-li (ja sigui des de l’adult o el infant), passar temps amb família i fer coses que no s’acostumen a fer junts, i coneixes més com a família per tant confiant i intentant crear vincles més forts.

El confinament ens estar portant a ESTAR en família, i a vegades al dia a dia, sempre hi ha mil coses per fer que no ho permeten. Potser és un bon moment per experimentar-ho i intentar-ho gaudir.

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de email no será publicada.

Comparar propiedades